Vicent Diego Ramón, l’exemple impagable dels valors cooperatius i d’un desig de viure fins a l’últim alè

Obituari

Fa uns dies, va faltar Vicent Diego Ramón. Era president de la Federació de Cooperatives de Vivendes de la Comunitat Valenciana (Fecovi) i un històric del cooperativisme. Al llarg de la seua extensa trajectòria va aconseguir importants fites per al cooperativisme gràcies als seus valors ferms, tarannà i empenta. Però, per damunt de tot, va ser una gran persona. A FEVECTA, on estava situada Fecovi durant molts anys, ens ha quedat un buit inesborrable: el que deixa l’absència del seu riure inequívoc, la seua sincera cordialitat, la seua inesgotable energia i l’exemple impagable d’un desig de viure fins a l’últim alè.    

Com a últim testimoni del nostre respecte i estima, des d’aquest espai de notícies hem cregut encertat recuperar l’entrevista que ens va concedir en març de 2010 sent president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval). Moltes de les seues paraules són tan vigents hui com ho eren llavors.

 

ENTREVISTA A VICENT DIEGO (març 2010)

En clau personal: “Al cooperativisme vaig trobar unes persones que aportaven tanta il•lusió com jo”

Vicent Diego va nàixer a Catarroja l'any 1938, al si d'una família nombrosa. És casat des de fa més de quaranta anys, té tres fills i, de moment, set néts. És un home profundament compromés amb la democràcia. Va formar part de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals constituïda durant la transició i va ser un dels impulsors de la Unió Democràtica del País Valencià.

La seua contribució al cooperativisme ha sigut decisiva i en ell ha trobat la forma idònia de canalitzar les seues inquietuds socials. Va ser fundador de la Cooperativa de Vivendes Populars-Covipo i de Coinser, cooperativa de serveis des de la que es va impulsar la creació de cooperatives com a Consum, Caixa Popular, La nostra Escola Comarcal o Florida, a més d'altres activitats de caràcter comunitari que van tindre gran transcendència als anys setanta. També ha sigut durant anys president d'una cooperativa de treball associat dedicada a la gestió de cooperatives de vivendes i a la promoció immobiliària. En l'actualitat, continua participant directament en l'impuls d'iniciatives per a fomentar el cooperativisme de vivendes d'àmbit europeu.

Els que el coneixen diuen d'ell que és bon conversador i extraordinari animador d'activitats grupals.

Quin és el record que conserva amb major afecte dels seus inicis en el cooperativisme?

Son molts, però sobretot que vaig trobar a unes persones que aportaven tanta il•lusió com jo. Mai ha sigut un projecte personal ha sigut un projecte d’equip.

I un poc més tard, també recorde la crisi del 83, quan no hi havia prou treball per tots els membres de l’equip i les cooperatives germanes nostres van acollir algunes persones de la nostra cooperativa. Això ho recorde amb molta satisfacció. Jo crec que el valor del cooperativisme és ser una pinya front a tercers.

Quan un indaga en els començaments de moltes de les cooperatives valencianes, (moltes d'elles verdaders bucs insígnia del cooperativisme en l'actualitat) el nom de Vicent Diego apareix repetidament, a això se l'anomena vocació o encabotament?

Jo era uno més d’un equip i tots teníem una cosa molt clara: que el nostre fons d’obres socials s’havia de reinvertir en els socis, primer, a través de beques i altres coses y, en segon lloc, en obres que es consolidaren com el capital social d’altres cooperatives com Caixa Popular, Consum, etc.

Ara que no ens sent ningú, si tornara a començar, seria una altra vegada cooperativista?

Sí, sí... Jo estic content. Val la pena treballar d’aquesta manera, perquè dona tantes satisfaccions personals... també disgustos, però jo aquests els he oblidat. M’enrecorde més dels bons moments.  

Sempre que el veig està vosté somrient, quin és el secret?

Pot ser l’ADN i que jo em considere un privilegiat de la societat perquè mai he tingut una situació greu en contra. Jo participe d’uns plantejaments humanistes, comunitaris i inclús cristians i jo crec que fa més una gota d’oli que un got de vinagre i que en la Bíblia i en tots els grans llibres apareix 50 vegades més la paraula amor que la paraula temor i a mi m’ha anat bé.

De la seua etapa al front del cooperativisme valencià: “Jo sempre he estat molt a gust en aquest sector, però creia que era un home de banqueta. Pensava que era un bon segon de a bord i, de prompte, m’he vist ascendit”

L’any passat (2009), li van concedir el Premi Pepe Miquel de Cooperativisme a la seua trajectòria. Va ser un moment emocionant des del punt de vista personal i professional. Malgrat la seua valuosa aportació al cooperativisme, diu que mai s’havia imaginat que acabaria sent president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, encara que ara es declara totalment disposat a aparcar altres ocupacions per a donar prioritat a aquesta tasca.

La setmana passada va complir els seus primers 100 dies com a president de la Confederació…. Em fa un primer balanç d'aquest període?

La veritat, no ho sabia, però el balanç crec que és positiu tant a nivell extern com intern. A nivell extern perquè els mitjans de comunicació s’han fet ressò important de l’elecció i internament, perquè el Consell Rector és plenament conscient de la situació i els reptes a aconseguir. En aquests cent dies, ja hem aprovat continuar la línea encetada per l’anterior president i Consell Rector així com unes bases de pla de gestió, i els llocs que s’havien d’ocupar formalment, ja s’han ocupat bé per mi o bé per la resta de membres del Consell.

El seu antecessor, Luis Valero, deixa una Confederació més cohesionada que la que ell es va trobar al seu dia, més visible per a l'Administració, quins són els reptes que ara es planteja vosté com a president?

Primerament, donar més protagonisme a totes les empreses cooperatives i amplificar el nostre missatge tant des de les nostres empreses com de la societat. Seguidament, volem contrastar i dialogar molt més les nostres actuacions no sols dins del nostre Consell Rector, sinó amb els Consells Rectors de les diferents Federacions i també de les diferents empreses. Tots volem el bé del cooperativisme i tots som conscients que som més del que se’ns veu.

Porta en açò del cooperativisme més de 30 anys, alguna vegada va pensar que seria el seu màxim representant a la Comunitat Valenciana?

Mai, mai en la vida pensava que ho anava a ser. Jo sempre he estat molt a gust en aquest sector però creia que era un home de banqueta, agarrant el símil futbolístic. Pensava que era un bon segon de a bord i, de prompte, m’he vist ascendit. Primerament m’agarrà de sorpresa, després em costà creure-m'ho i, finalment, m’he posat en ganes de poder agrupar i dirigir el cooperativisme valencià.

La seua elecció va obtindre el suport unànime de tota l'organització, va fer falta tarannà o mà esquerra?

La proposta de la meua candidatura va ser per unanimitat del Consell Rector i en l’Assemblea General vaig demanar absentar-me perquè la votació fóra més lliure. Després, el president en funcions em va dir que l’elecció va ser també per unanimitat. No se si el meu taranna té a veure; jo soc un home conegut en el cooperativisme, amb trajectòria i representat en òrgans estatals i europeus... pot ser que això influira, però la meua opinió és que el fet que la proposta del Consell Rector fóra unànime és el que més va influir. 

En tots els missatges que es llancen des de la Confederació es fa especial insistència en la necessitat com a sector d'aprofundir en la intercooperació per a poder ser competitius, li fan cas o és que les cooperatives pequen d'individualistes, la qual cosa semblaria una contradicció?

Jo crec en el cooperativisme transversal o intercooperació. Això cal cultivar-ho més des de la Confederació perquè ho necessitem tots els sectors. No és que les cooperatives siguen individualistes, tot el contrari, encara que l’individualisme existeix. Ara bé, les cooperatives tenen la capacitat de transformar l’individualisme de cada soci en un quefer del col•lectiu. El cooperativisme ha d’atendre l’interés propi i superar-lo, no anul•lar-lo. Eixa és la manera en què s’aconsegueix treballar colze en colze.

No està tot fet, ni molt menys, cal cultivar-ho més. Per a mi encara és un repte, però més la intercooperació que superar l’individualisme. 

Fa pocs dies tot el sector es reunia a Madrid en un acte per a ajudar a visibilitzar el sector davant de la societat on va estar present el president del Govern. Què és més urgent, segons la seua opinió, que la gent els conega o que l'Administració els reconega?

Les dos coses. El fet que fóra la primera vegada que el president del Govern assisteix a un acte del cooperativisme i l’economia social és important, però per a mi va ser igualment important que el director del Grup Mondragón explicara què és Mondragon, perquè no és ninguna casualitat que el cas s’estudie a EEUU el exemple Mondragón pel seu impacte, i que els representants de l’Administració central pugueren escoltar-ho.

En aquest mateix acte, s’anunciava el pròxim tràmit parlamentari d'una Llei d'Economia Social. Segons la seua opinió, que ens pot o ens deuria aportar aquesta llei?

En primer lloc ha de ser una llei marc el més ampla possible on tots hi capiem. A la Comunitat Valenciana no tenim grans problemes perquè les competències estan transferides, però és bo que es coordinen certes qüestions perquè des d’Europa es veja una única llei de l’Estat espanyol que, a més, puga estar coordinada amb l’Estatut Europeu Cooperatiu. 

La crisi està provocant la pèrdua de molts llocs de treball a la nostra comunitat. Malgrat les dificultats comunes a tots, les cooperatives no sols han destruït menys llocs de treball en el temps que portem de crisi, sinó que en 2009 van continuar creant-ne nous, com li explicaria açò a algú que no conega el cooperativisme? 

Les cooperatives som empreses i patim la crisi com qualsevol altra, el que passa és que la patim menys per dos motius: Primer, perquè sabem que defensem el nostre lloc de treball i podem fer alguns sacrificis sabent que demà podem eixir. No es tracta d’autoexplotació ni de restar drets dels treballadors.

No obstant, quan efectivament ha hagut destrucció de llocs de treball, la cooperativa sempre mira a la persona i busca l’eixida menys traumàtica possible.

L’altre dia a una jornada vam veure com en altres països estan fent-se convenis entre entitats de crèdit i altres sectors cooperatius per a tractar d’ajudar-se d’una manera transversal. Això és molt interessant perquè la crisi financera encara continua, encara que es diga que no. Per això, eixa seria una bona eixida, perquè les cooperatives som transparents, no són empreses especulatives i podem donar garantia a les entitats de crèdit per a projectes que siguen viables.  

El pressupost que la Generalitat destina al foment del Cooperativisme ha patit una retallada considerable al llarg dels últims exercicis… supose que en aquests casos la interlocució de la Confederació amb els responsables del Consell en matèria cooperativa no serà fàcil?

Es de veres que en anys passats va haver una reducció forta del nostre pressupost, però enguany la reducció és mínima. A més, el director general va prometre que qualsevol reducció pressupostària afectaria el mínim possible al cooperativisme. I sinó, des de la Confederació lluitarem perquè siga així, perquè cadascú ha de defendre les seues posicions.